Presentació

Mediació verbal

Assertivitat

Habilitats Cognitives

Raonament moral i valors

Habilitats socials

Experiències educatives que desenvolupen la competència social

HABILITATS COGNITIVES
DESENVOLUPAMENT DE LA INTELIGÈNCIA EMOCIONAL







INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
 

HABILITATS COGNITIVES
 

POSSIBLES ACTIVITATS
 
 



INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

A l’escola estem molt acostumats a valorar 2 tipus d’intel·ligència, la intel·ligència lingüística i la lògico-matemàtiques.
Els tests d’intel·ligència medeixen únicament aquestes dues intel·ligències i el sistema educatiu és el que valora: qui sap llengua i mates va bé en tot. 

Però passem per alt el que GARDNER anomena intel·ligències múltiples. Concretament en parla de 7:

1. LINGÜÍSTIQUES: Capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma. Saber expressar el que un sap, capacitat de comunicació... polítics, professors..... Algunes de les mancances típiques d’aquesta intel·ligència és el poc vocabulari, utilitzar sempre les mateixes frases.
 

2. LÒGICO-MATEMÀTIQUES: Capacitat d’entendre relacions abstractes
 

3. ESPACIAL: Capacitat d’orientar-se i de percebre els cossos en l’espai.
 

4. CINÈTICA: Capcitat de percebre i reporduir el moviment. Ballarins, esportistes... capacitat de moure’s, recordar moviments, agilitat mental i de moviment. Habilitat amb les mans com els artesans.
 

5. MUSICAL: Capacitat de percebre i reproduir la música, facilitat d’oïde musical, ànima per la música.
 

6. INTRAPERSONAL: Capacitat d’entendre’s  a un mateix i controlar-se. És la capacitat de tenir control emocional.
 

7. INTERPERSONAL: Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tratar-lo. És la capacitat de relacionar-se amb la gent. Tenir la capacitat d’empatia.

Les intel·ligències tenen una vessant  genètica, però intervé l’educació.

Es podria parlar de dues intel·ligències més, la natural o ecològica (capacitat de relacionar-se amb la natura), i l’existencial (capacitat de plantejar-se el trascendent).
 
 


 
 
 
 
 
 

PENSAMENTS O HABILITATS COGNITIVES

Així com Gardner planteja aquestes intel·ligències, SPIVACK I SHURE identifiquen els pensaments o habilitats cognitives necessàries per poder solucionar problemes interpersonals. En defineix 5:

El pensament causal

És la capacitat de determinar on està el problema. És la capacitat de formular el problema. És l’habilitat de diagnosticar correctament els problemes interpersonals. Aquells que no tenen aquest pensament solen atribuir els seus problemes als altres (em tenen “mania”, em fan la “vida impossible”) o  a la mala sort.

Per corretgir una conducta, s’ha de saber quina és la causa.

Per treballar aquest pensament és important plantejar  diferents situacions i motivar als alumnes perquè identifiquin el problema.

El pensament alternatiu

És la capacitat de generar el major nombre possible de solucions, un cop que està formulat el problema: “podríem demanar un prèstec, o tenir menys despeses, o vendre alguna cosa, o fer algun treball extra, o robar!, etc. 

Qui no té aquest pensament, no sap per on anar i sol buscar una sortida violenta  perquè no sap buscar alternatives ("lo pego, lo mato...")

 Podriem agafar la frase d’Antonio Machado: “de cada deu caps espanyols, un pensa i nou envesteixen”. Els qui envesteixen són aquells que no tenen pensament alternatiu.

Un bon exercici per treballar aquest pensament és el plantejar casos o situacions i dir diferents maneres de sortides o solucions (vaig a comprar però em falten diners... què puc fer?, i entre tots dir diferents alternatives)

El pensament conseqüencial

És la capacitat de preveure les conseqüències d’actes (propis i aliens). 

Deia Hegel que la maduresa humana consisteix a preveure les conseqüències i assumir-les. 

Per tant PREVEURE I ASSUMIR. Per treballar aquest pensament és important aprendre a pensar en alguna cosa que no ha passat, i que pot no passar si un no vol (què passaria si els cotxes fossin tots grocs?, preveure situacions...).

El pensament de perspectiva o empatia

És la capacitat  de posar-se en el lloc de l’altre, de sortir de l’egocentrisme. 

Les persones agressives tenen molta dificultat per posar-se en el lloc d’un altre (un cop han fet mal o han agredit els costa molt posar-se en el lloc de l’altre, i aleguen que els problemes de la persona agredida són problemes només de l’altre persona “és el seu problema”).

Serà important treballar el fet de l’empatia, que es posin en el lloc de l’altre o la conscienciació del que l’altre persona està vivint.
 

El pensament mitjà-fi

És la capacitat de tenir objectius i saber seleccionar els millors mitjans per aconseguir-los. Qui no té objectius, actua a batzegades; qui no sap escollir els mitjans per aconseguir aquests objectius s’amarga.

Aquest pensament abarca els anteriors. És el tenir clar on es vol anar i què fer per aconseguir-ho.

Un apunt més: Saber viure és tenir objectius. Saber conviure és compartir objectius
 
 




 
 
 
 

POSSIBLES ACTTIVITATS

Davant una situació o conflicte concret: Definir bé el problema. S’agafen totes les idees perquè a partir d’aquí es podran valorar totes les conseqüències.

Un cop identificat el problema: Plantejar vàries solucions. Tot problema té vàries solucions. EL que hem de fer és que l’alumnat es posicioni per tal de posar-se en situació, i així entre tots veure que hi ha moltes possibles solucions.

Si les solucions que plantegen són agressives, fer-los veure que  no solucionen el problema, tot al contrari... generen un altre. Ho podem fer amb una pregunta... Creus què realment soluciones el problema?

No hi ha una única solució, hem d’ensenyar a plantejar-se les possibles solucions i saber escollir.

Autoavaluació: Davant situacions on se’ls planteja què farien... autoavaluar-se per tal de ser conscients de tots els passos que han fet, i que vegin si se’ls ha acudit 1 o més alternatives.

Davant d’una tasca a fer:  Plantejar-se 

1. Què he de fer?
2. De quantes maneres ho puc fer?
3. Quina és la millor?
4. Com ho he de fer?

Aquests passos han de ser un llenguatge a anar interioritzant. Abans de fer les coses han d’aprendre a plantejar-se les coses i a trobar les seves solucions.
És important que se n’adonin que hi ha moltes maneres de fer les coses.

Per valorar les conseqüències d’un fet determinat, podem basar-nos en els criteris de seguretat, justícia, sentiments i eficàcia.

Per treballar l’autocontrol: Exercicis de discriminació auditiva (picar de mans en una paraula o so concret, es treballa l’autocontrol ja que han de saber quan han de picar i quan no)

Treball d’emocions: 

1. Identificació de l’emoció
2. Buscar motius a les manifestacions emocionals (pensament causal), veure que poden haver varis motius (pensament alternatiu)
3. Tu et sentiries així? (pensament de perspectiva)


L'Associació pera joves TEB treballa els cinc pensaments, tota acció té una conseqüència i hi ha moltes maneres de trobar solucions: