RAONAMENT MORAL I VALORS

Fins el segle XVIII impera un enfoc religiós en el que anomenem enfoc moral.
A partir del s.XVIII, amb Kant, es produeix un canvi radical en l’enfoc moral, parlem d’un enfoc racionalista, el qual fonamenta la moral en la raó. Com va dir Kant: “No hi ha res que em meravelli més, el cel estrellat que hi ha a sobre meu, i la llei moral que hi ha dins meu”.

Amb Piaget  comencem a parlar d’un enfoc cognitiu i evolutiu. Aquestes serien les etapes del Creixement moral:

ETAPES DE CREIXEMENT MORAL

HETERONIMIA
La persona actua a través de normes externes. S’actua per por al càstig. Aquesta etapa és típica en l’edat infantil.... Malauradament hi ha forces persones que es queden en aquesta etapa.
El problema hi és quan no hi ha normes clares ni referents (desestructuració familiar). La gent que no té normes-referents esdevenen realment problemàtiques.
Sovint a les escoles i als centres educatius ens trobem amb nens i nenes amb molts problemes conductuals que necessiten normes per poder actuar. 
Davant d’això el que hauríem de tenir molt clar és com ha de ser una normativa: Normes clares, justes, consensuades, que afavoreixin a la majoria i sobretot, eficaces.

EGOISME MUTU (individualisme)
És necessari fer passar als nens i joves que estan en l’estadi anterior a aquesta etapa, ja que aquesta etapa significa poder interioritzar les normes. 
Comprendre que el joc necessita unes regles.
De fet, podríem exemplificar aquesta etapa amb l’anomenada “Llei del Talió”...  llei amb un gran sentit moral.
“El ojo por ojo” s’ha d’anar canviant, el càstig físic per una sanció.
En el cas de joves o nens grans que comencen a robar es pot veure clar l’evolució d’una etapa a l’altre. El que roba es planteja la por de no ser atrapat (“pillat”), i es planteja que és de tontos no robar, i no hi ha consideració cap a la “víctima” ja que en tot cas és problema d’ella i no del delinqüent... és freqüent sentir frases com “que no hagués estat allà”, “és el seu problema”, “i a mi què”....
És necessari, per tant, intentar fer-los-els passar de la manca de normes a la llei del talió... no fer res a ningú que no t’ha fet res a tu.
Com fer-ho?
Segurament no hi ha receptes màgiques, però el que segur que funciona és crear el conflicte intern plantejant diferents situacions, provocar la discussió entre el grup d’iguals és, sens dubte, molt important.
De vegades pot ser bo fingir que nosaltres estem en aquest estadi per tal de poder ajudar fer el pas cap a aquesta etapa, “és que jo t’he tractat malament?, t’he fet mal?, t’he insultat?, t’he cridat?...”

EXPECTATIVES INTERPERSONALS
Podríem definir aquesta etapa amb la frase “fer el que la gent espera de mi”. Aquest és un pas molt important ja que aquí entra l’afectivitat. S’assimilen els valors morals per homnosi, per tant entrem dins la cultura.
El problema és quan les expectatives són contradictòries, entre el que volen, o es vol des de l’escola o la societat i el que s’espera de la persona a casa i/o al carrer amb els amics i amigues. O bé, quan totes les expectatives són negatives, tant a casa com al carrer... i pot ser des de l’escola no s’espera res.

AUTONOMIA MORAL
Responsabilitat i compromís. Independentment del que s’espera de mi m’he compromès i ho faig. Seria l’etapa de plena integració en el sistema social establert amb consciència.

TOTS I TOTES TENIM DRETS
Seria tenir plena consciencia dels grans drets humans. Tenir dret a la vida humana i a la llibertat. La persona que es troba en aquesta etapa de creixement moral farà tot el possible respecte al compliment dels drets de tothom.

TOTS I TOTES SOM IGUALS
Iguals en la mateixa dignitat. “Fer a l’altre el que vull que em facin a mi”.
Les persones que viuen en aquesta etapa de creixement moral i en l’anterior, poden anar contra la llei si aquesta és injusta. S’està per sobre de la llei establerta.