Presentació

Mediació verbal

Assertivitat

Habilitats Cognitives

Raonament moral i valors

Habilitats socials

Experiències educatives que desenvolupen la competència social

Mediació verbal

S’anomena mediació verbal l’ús del llenguatge com a un regulador intern del pensament racional i lògic. L’ús de la mediació verbal es desenvolupa, normalment, entre els cinc i els set anys d’edat i és el que diferencia els processos humans de pensament dels processo propis d’animals inferiors o de nens petits; és a dir, es passa de processar la informació associativament, a fer-ho cognitivament.

D’acord amb els treballs de Luria i Vygotsky es poden resumir així les etapes del desenvolupament de la funció inhibidora del llenguatge:

El primer any, el llenguatge té una funció social i instrumental, però no té funció inhibidora;
 

  El segon any assenyala el començament de la resposta infantil a les ordres inhibidores d’altres persones (però no a les seves pròpies);
 

  En els anys preescolars, es comença  a regular la pròpia conducta tot donant-se ordres en veu alta, però no es fa cas de les donades en silenci.
 

Entre els 5 i 7 anys, la majoria dels nens i nenes aprenen a inhibir i regular la seva conducta mitjançant una activitat verbal interior, silenciosa, que cada cop es farà més automàtica en l’edat adulta.
 

Ara bé,  els treballs de Jensen i els d’Achenbach han demostrat que el retard escolar de l’alumnat de classe cultural baixa ve donat, precisament, per no saber usar espontàniament la meiació verbal i pel fet, per tant, de no utilitzar el raonament,  sinó l’associació lliure, per respondre. Copeland va assenyalar diferències semblants entre nens hiperactius i no hiperactius; aquests darrers utilitzen igualment tota mena de llenguatge interior, mentre que els primers utilitzen més l’exterior i a més utilitzen més exclamacions i més descripcions d’ambient, però fan servir menys el llenguatge per fer plans i per autoregular-se. És a dir, que hi ha diferències clares en l’ús del llenguatge, interior i exterior, entre nens i nenes amb hiperactivitat i sense.
 

Els estudis esmentats suggereixen les dues conclusions següents:

1. Un desenvolupament adequat de la mediació verbal facilita la internalització de la funció inhibidora del llenguatge, que serveix per bloquejar les reaccions impulsivo-associatives, tant en el camp cognitiu com en el social. 
 

2. La mediació verbal serveix, igualment, per facilitar l’aprenentatge, la solució de problemes i la previsió de conseqüències.


BIBLIOGRAFIA
LURIA, A: The role of speech in the regulations of normal and abnormal bahavior, Liveright, New York, 1961
VIGOTSKY, L: Thougt and language, Wiley, New York, 1962
JENSEN, A. R.: The role of verbal mediation in mental development, “Journal of Genetic Psycology” 1971, 118, 39-70
ACHENBACH,  T. M.: A longitudinal study between associative responding, I.Q., changes and school performance from grades to 12,  “Development Psycology”, 1975, 11, 653-654
COPELAND, A.P.: Types of private speech produced by hiperactive and nonhyperactive boys, “Journal of abnormal child Psycology”, 1979, 7, 169-177.