Mediació verbal
S’anomena mediació verbal
l’ús del llenguatge com a un regulador intern del pensament
racional i lògic. L’ús de la mediació verbal es desenvolupa,
normalment, entre els cinc i els set anys d’edat i és el que
diferencia els processos humans de pensament dels processo
propis d’animals inferiors o de nens petits; és a dir, es
passa de processar la informació associativament, a fer-ho
cognitivament.
D’acord amb els treballs de Luria i Vygotsky es poden
resumir així les etapes del desenvolupament de la funció
inhibidora del llenguatge:
El primer any, el
llenguatge té una funció social i instrumental, però no té
funció inhibidora;
El segon any
assenyala el començament de la resposta infantil a les ordres
inhibidores d’altres persones (però no a les seves
pròpies);
En els anys
preescolars, es comença a regular la pròpia conducta tot
donant-se ordres en veu alta, però no es fa cas de les donades
en silenci.
Entre els 5 i 7 anys,
la majoria dels nens i nenes aprenen a inhibir i regular la
seva conducta mitjançant una activitat verbal interior,
silenciosa, que cada cop es farà més automàtica en l’edat
adulta.
Ara bé, els treballs
de Jensen i els d’Achenbach han
demostrat que el retard escolar de l’alumnat de classe
cultural baixa ve donat, precisament, per no saber usar
espontàniament la meiació verbal i pel fet, per tant, de no
utilitzar el raonament, sinó l’associació lliure, per
respondre. Copeland va assenyalar diferències
semblants entre nens hiperactius i no hiperactius; aquests
darrers utilitzen igualment tota mena de llenguatge interior,
mentre que els primers utilitzen més l’exterior i a més
utilitzen més exclamacions i més descripcions d’ambient, però
fan servir menys el llenguatge per fer plans i per
autoregular-se. És a dir, que hi ha diferències clares en l’ús
del llenguatge, interior i exterior, entre nens i nenes amb
hiperactivitat i sense.
Els
estudis esmentats suggereixen les dues conclusions
següents:
1. Un
desenvolupament adequat de la mediació verbal facilita la
internalització de la funció inhibidora del llenguatge, que
serveix per bloquejar les reaccions impulsivo-associatives,
tant en el camp cognitiu com en el
social.
2. La
mediació verbal serveix, igualment, per facilitar
l’aprenentatge, la solució de problemes i la previsió de
conseqüències.